La misa que le gustaba a Companys: «la missa dels proscrits»

Lo que nos contaron nuestros abuelos no se parece en nada a lo que nos cuenta la Generalitat.

Des del 20 de juliol del 1936 al final de la guerra civil, no es digué missa a cap temple de Catalunya. Els sacerdots les celebraven clandestinament a cases de ciutat i de pagès. Companys prohibió todo culto católico, salvo en la delegación del PNV. Gran demócrata, nuestro San Companys. Els catòlics s’amagaven per celebrar la missa. Això és el que passava:

Sabeu aquella missa que dèiem a l’alcova,
amb una olor de casa i amb un perfum de roba?
Que dèiem en veu baisa i amb el balcó tancat?
L’antiga calaixera feia d’altar sagrat:
un crucifix, dos ciris, dos rams, un petit llibre…,
Dintre l’austera alcova fins el silenci vibra!
El pa del Sacrifici té un aire primitiu,
pa alís amb una flaire de branda i de caliu.
El plat…

Ver la entrada original 140 palabras más